Ones realitzades en un camp de futbol: https://www.youtube.com/watch?v=UYVnSPTEPkg
Ona d’embós de trànsit: https://www.youtube.com/watch?v=19S3OdK6710
L’emergència és un fenomen de formació de propietats col·lectives en els sistemes. Aquestes propietats no existeixen en el nivell dels components individuals sinó que emergeixen de la interacció d’aquests components. Per exemple, en el vídeo de l’ona d’embós de trànsit podem veure com aquesta es propaga en una direcció oposada a la dels vehicles (components) del sistema de trànsit. Les ones que els fanàtics esportius creen es propaguen en direcció perpendicular a la qual aquests (components) es mouen (a dalt-a baix). Una pintura, una peça musical o una escultura són propietats de la disposició de molts components. Propietats com la viscositat, la rigidesa, el pensament i els “dobles” no es poden atribuir a àtoms o molècules individuals, neurones o jugadors, respectivament. Els components individuals (punts de colors, notes individuals, escultures espacials locals) no són en si mateixos una pintura, peça musical o escultura. Ni els maons ni els circuits integrats tenen, per si mateixos, les propietats funcionals emergents que tenen les cases i els ordinadors, respectivament.
Les propietats emergents són propietats col·lectives. Les propietats socials col·lectives, com sistemes de valors, religions, ideologies, modes, gustos artístics, programes de recerca científica, etc., sorgeixen com a propietats col·lectives emergents, macroscòpiques i guien el comportament dels components del sistema (éssers humans). També funciona en el sentit contrari, pel fet que els components es comporten segons el que dicta la variable col·lectiva emergent estabilitzant més encara la seva existència. El que passa localment, el comportament de cada component, depèn de la variable col·lectiva. Aquest efecte es coneix com a causalitat circular. Per exemple, els esdeveniments polítics locals estan guiats per interessos geopolítics globals i geoestratègics dels poders financers, econòmics i, per tant, polítics globalment dominants. Els conflictes armats, els cops d’estat, etc., gairebé sempre són induïts o, almenys, influenciats pel xoc d’uns pocs valors geoestratègics globals polaritzats (interessos, ideologies, religions o una mescla d’aquests). Depenent del resultat final de l’esdeveniment polític, un dels valors col·lectius polaritzats s’estabilitzarà temporalment.
Robert Hristovski 17.03.2017
Traductor: Carlos Romero