Transició de fase (bifurcació, punt crític o d’inflexió)

El canvi de context pot induir un canvi qualitatiu espontani del sistema que comporta que l’estat prèviament estable passi a ser inestable. A vegades, el context desestabilitza. Prop d’aquests punts crítics, d’inflexió o de bifurcació, una pertorbació minúscula és suficient per iniciar el canvi qualitatiu. En el moment en què ocorre la inestabilitat de l’estat prèviament estable, s’inicia un procés que millora el canvi inicial (pertorbació). Aquest procés s’anomena retroalimentació positiva. Potser l’exemple més popular sigui la transició entre els estats sòlids, líquids, gasós i plasma (ionitzat). Les allaus són un altre exemple d’aquest procés. La magnetització i els canvis dels sistemes socials o els atacs de guerra i rebel·lió són exemples addicionals. En tots aquests casos, es necessita una pertorbació física o social molt petita per desencadenar la retroalimentació positiva.

Les fases de transició duren poc temps en comparació amb la taxa de canvi del context. Per exemple, la formació d’un nou ordre social pot tardar alguns mesos o anys, mentre que l’evolució del context que va provocar aquest canvi por durar desenes o centenars d’anys. De manera similar, la creació del moviment d’agafar pot tardar cents de mil·lisegons, mentre que el nostre objectiu d’agafar un got (és a dir, el canvi de context) pot tardar diversos segons o més. Durant aquests processos ràpids, hi ha una reorganització cada vegada més gran dels components involucrats en el procés. En allaus és la distribució de la neu, en magnetització és l’orientació microscòpica dels moments magnètics i durant els canvis socials és el reordenament dels estrats socials, les actituds i els valors. El que succeeix  en el nostre sistema neuromuscular durant l’inici de cada moviment és una activació creixent (retroalimentació positiva) de les unitats neuromusculars amb la finalitat d’assolir una força muscular adequada per a superar la inèrcia de l’extremitat.

Depenent del context, la retroalimentació positiva es convertirà en el seu oposat: la retroalimentació negativa. La retroalimentació negativasuprimeix el canvi inicial i torna el sistema al seu estat estable. Atura la reorganització creixent dels components del sistema característics de la transició de fase. És responsable d’assolir el grau d’estabilitat del sistema. Suprimeix qualsevol pertorbació que amenaci l’estructura/comportament estable existent. La generació d’un nou estat de la matèria, d’allaus, de canvis socials i de moviments biològics, es deté quan la retroalimentació negativa atura el reordenament de components addicionals que van donar suport al procés. Per exemple, un comportament individual o social (institucional) que és estable, en algun context social es restablirà ràpidament, fins i tot si el govern estatal intenta imposar algun altre comportament per part del legislatiu. La retroalimentació negativa (recuperació de l’estat estable) es realitza mitjançant el camp col·lectiu (social) que corregeix qualsevol camp individual que es desvií (pressió del companys, conformitat).

Robert Hristovski 12.05.2016

Traductor: Carlos Romero